Void photo // Yurian Quintanas Nobel // limited edition of 500 copieshard-cover // 96 pages // silkscreen softcover // 23,3 cm x 30,4 cm

BUY HERE


DREAM MOONS

“Yurian Quintanas ens mostra una fotografia patafísica que ja ha practicat en altres treballs com silent rooms, on imaginava la vida de la seva llar quan ell no hi és. La patafísica és, segons el seu inventor, el surrealista alfred jarry, la ciència de les solucions imaginàries. A l’univers patafísic tot és anormal i extraordinari. La regla que mana és l’excepció de l’excepció. El terme és una contracció del grec ” epí ta metá te physiká” i fa referència a tot allò que està més enllà de la física.” (Carles Mercader, director del festival la nuu.)

Per fer aquest projecte em vaig imposar una única norma, totes les fotografies havien d’estar fetes dins dels límits de casa meva. A partir d’aquesta única directriu, vaig començar a fotografiar els espais, els objectes domèstics i als seus habitants. Però a mesura que anava acumulant imatges, vaig sentir la necessitat de transformar tota aquesta realitat tan palpable i evident, per adaptar-la al meu discurs, i així parlar no només del que és tangible, sinó també d’allò que no veiem.

El resultat final és dream moons, una seqüencia que mescla fotografies i textos per endinsar-nos en un mòn oníric i inestable i fer-nos viatjar a través del somni de l’autor.




-----------------------------


“Yurian Quintanas shows us a pathophysical photography that he has already practiced in other works such as silent rooms, where he imagined the life of his home when he is not there. Pataphysics is, according to its inventor, the surrealist alfred jarry, the science of imaginary solutions. In the pathaphysical universe everything is abnormal and extraordinary. The rule that rules is the exception to the exception. The term is a contraction of the greek “epí ta metá te physiká” and refers to everything that is beyond physics.” (Carles Mercader, director of la nuu festival.)

To make this project i imposed myself one rule, all the photographs had to be made within the limits of my house. From this single guideline, i first began to photograph the spaces, then the domestic objects and finally their inhabitants. But as i was accumulating images, i felt the need to transform all that palpable and evident reality, to adapt it to my speech, and thus speak not only about the tangible but also about what we do not see.



The final result is Dream Moons, a sequence that mixes photography and texts to enter into a dreamlike and unstable world and make us travel through the dream of the author.






BCN / Est. 2014